De la Web 2.0 a l’Educació 2.0

L’anomenada Web 2.0 no va sorgir del no res. Es tracta d’una evolució de la seva predecessora, la Web 1.0 on s’hi troben els origens d’internet. En un principi, la Web 1.0 era una eina que sols utilitzaven els investigadors. En aquell moment no hi havia ordinadors com els concebim avui en dia, ni tampoc estaven tant a l’abast de tothom. Eren uns aparells d’un tamany considerable i que no tenien un ús domèstic com actualment succeeix.
Els investigadors d’aleshores necessitaven alguna eina per tal de comunicar-se d’una manera còmode i ràpida i és aleshores quan, amb l’aparició d’internet, soreix la Web 1.0 (evidentment no aparegué del no res). La seva funció era la de transmetre algun tipus d’informació. Les pàgines webs eren estàtiques, sense cap tipus de complexitat; per dir-ho d’una manera planera, eren com simples fulls de text que es veien a través d’una patalla.

Posteriorment, sorgeix la Web 2.0 que suposa una veritable revolució. Ja no es tracten de simples pàgines plenes de text per transmetre alguna informació. Tenen un disseny estudiat per fer-ho atractiu. Esdevé un espai interactiu on tothom té la possibilitat de compartir informació perquè la resta ho vegi accedint amb tota comoditat i amb l’avantatge de poder donar la seva opinió, donar d’altres punts de vista... en definitiva es podria dir que la Web 2.0 la fem entre tots; som tots.

Es pot fer un clar paral·lelisme entre la Web 1.0 i la Wéb 2.0 amb l’educació. L’educació que coneixem avui en dia dista amb bastanta claredat de l’educació que, sense anar més lluny, van rebre els nostres pares. Hi ha hagut una clara evolució que esperem hagi estat a millor. Ara podem dir que l’educació és molt interactiva. Ja no tot es limita a assistir a una aula, seure al pupitre, prendre apunts, i fer un examen. Avui en dia, ja no cal assistir a una aula per estudiar ja que hi ha la possibilitat d’estudiar des de casa, a distància. Ja no tot es fa passar per un examen. Es dóna sovint més valor a les reflexions que un mateix fa que no a conèixer tots els rius d’un país per exemple. Hi ha més llibertat a l’hora de decidir com es vol estudiar, com es vol fer la feina... Tothom pot dir la seva i es tenen més en compte les opinions dels alumnes. I possiblement, el que considero més important, ja no és només l’alumne el qui aprèn dels professors, sino que ara els professors també aprenen dels seus alumnes.

(Reflexió feta a partir de la conferència oferta per Xavi Giró sobre la Web 2.0)

La tecnologia ens rodeja

Després d'haver arribat a la conclusió que la tecnologia va més enllà dels aparells que tots identifiquem sense cap mena de problema, val la pena saber el tipus de tecnologies que es troben dins d'aquest ventall tant ampli. En total podem distingir un total de 4 tipus diferents:

• Tecnologia artefactual: és la més comuna; la que tots coneixem. Són aquells aparells que ens permeten dur a termes diverses tasques i activitats de la nostra vida quotidiana amb molta més facilitat. Per exemple, els ordinadors, el transport, els electrodomèstics...

• Tecnologia simbòlica: el nom ja ens ho diu; és aquella tecnologia que es fa a través de la reproducció d'una imatge com a representació d'alguna cosa. Per exemple, escuts, símbols matemàtics, pentagrames, mapa, senyal de trànsit, bandera...

• Tecnologia organitzativa: no s'identifica amb cap símbol, i suposa l'organització d'una comunitat amb alguna finalitat. Per exemple, una orquestra, la família, una manifestació, els castellers...

• Biotecnologia: és aquella tecnologia que utilitza aspectes tècnics amb l'objectiu de modificar la vida humana i animal. Per exemple, les vacunes, la fermentació, les dietes, la fecundació in vitro, els medicaments, les drogues...

Un cop vist la gran varietat i tipus de tecnologies que hi ha i que ens envolta... semba bastant complicat poder suposar un món sense tecnolgia. La pregunta ara seria: què no és tecnologia?

Quin model de societat de la informació volem construïr i quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

Que actualment vivim en l'anomenada "societat de la informació" ja és una claríssima evidència que la majoria de la gent, per no dir tothom, sap. Però... aquesta societat és suficientment sòlida? O millor dit, tenim clara la seva funció?

Es pot dir que és una societat amb uns fonaments bastants sòlids i amb una àmlia i quasi infinita gama d'eines, que ens permeten accedir en qualsevol moment, en qualsevol punt del món i quan nosaltres volguem a la informació. Possiblement aquí hi hagi un dels grans problemes d'aquest gran ventall d'informació que tenim al nostre abast. D'informació ni ha massa, en excés, i això fa que acabem saturats.

De fet, que hi hagi tanta informació al nostre abast no és res negatiu, tot al contrari. Això ens permet tenir un cert grau de llibertat per ampliar els nostres coneixaments i opinios. El problema no és la informació en sí, sinó que el que falla és el desordre, és a dir que de tanta que n'hi ha, pot ser difícil la seva assimilació i acceptació.

Dit això, cal tenir present que és positiu l'accés a tot tipus d'informació, però més important és saber organitzar-la i saber diferenciar quina és la que ens convé i ens interessa i quina no. I segurament aquí és on entren les TIC.

El paper que poden jugar les TIC en aquesta societat de la informació, respon al que ja s'ha dit abans... són les encarregades d'establir un ordre coherent a tota la informació que tenim. Pot ser no haruien de permetre que hi hagués tantíssima informació a l'abast de tothom, o almeny haurien de rebutjar aquella informació que podríem etiquetar com "escombraries" i que no fan més que molestar i que en el fons no serveixen per res... bé... si... serveixen només per fer-nos confondre.

En definitiva, les TIC han d'ajudar a aques model de societat de la informació a que mantingui un ordre i una coherència a partir de l'ús de totes les eines que conformen les TIC.

Immigrant o natiu digital? Dependent, gràcies.

Quin confusió tan gran... Al moment de plantejar-me si era un natiu digital o bé un immigrant, vaig trigar menys d'un segon en decantar-me per ser immigrant... però cinc segons més tard vaig reconsiderar la meva decisió i vaig pensar: i si sóc natiu digital?
El dubte va sorgir a l'hora de pensar en la gran quantitat de tecnologia que ens envolta i que més o menys domino amb poques dificultats... i en segons quins casos amb bastant bon domini d'algunes. I al moment de llegir l'article de Francis Pisani (Los "nativos" del mundo digital y el futuro de las TIC) i algunes de les característiques dels natius digitals, he de reconèixer que m'he sentit bastant identificat en aspectes com per exemple la manera d'escriure els sms, la manera d'utilitzar els programes de missatgeria instantània o també la manera de jugar als videojocs online.
Tot i així... després de donar-li voltes, voltes i més voltes, i tot i ser plènament conscient que he nascut a l'era de la tecnologia... no sabria cap a quin costat de la balança decantar-me... Immigrant? Natiu? La veritat que en el fons no en tinc ni idea... en tot cas s'hauria de batejar un grup per aquells que estem entre mig dels dos.

De conclusió no n'he tret cap... segueixo igual d'embolicat... no em podria definir ni com a immigrant digital ni com a natiu digital, però el que si que podria dir i afirmar, és que sóc "Dependent digital". No m'imagino a aquestes alçades de la vida poder viure sense cap eina tecnològica de les que tenim tots ara i que tant ens faciliten la vida.

Per tant... a la pregunta... Et consideres immigrant o natiu digital? La meva resposta és: dependent digital, gràcies.