L’anomenada Web 2.0 no va sorgir del no res. Es tracta d’una evolució de la seva predecessora, la Web 1.0 on s’hi troben els origens d’internet. En un principi, la Web 1.0 era una eina que sols utilitzaven els investigadors. En aquell moment no hi havia ordinadors com els concebim avui en dia, ni tampoc estaven tant a l’abast de tothom. Eren uns aparells d’un tamany considerable i que no tenien un ús domèstic com actualment succeeix.
Els investigadors d’aleshores necessitaven alguna eina per tal de comunicar-se d’una manera còmode i ràpida i és aleshores quan, amb l’aparició d’internet, soreix la Web 1.0 (evidentment no aparegué del no res). La seva funció era la de transmetre algun tipus d’informació. Les pàgines webs eren estàtiques, sense cap tipus de complexitat; per dir-ho d’una manera planera, eren com simples fulls de text que es veien a través d’una patalla.
Posteriorment, sorgeix la Web 2.0 que suposa una veritable revolució. Ja no es tracten de simples pàgines plenes de text per transmetre alguna informació. Tenen un disseny estudiat per fer-ho atractiu. Esdevé un espai interactiu on tothom té la possibilitat de compartir informació perquè la resta ho vegi accedint amb tota comoditat i amb l’avantatge de poder donar la seva opinió, donar d’altres punts de vista... en definitiva es podria dir que la Web 2.0 la fem entre tots; som tots.
Es pot fer un clar paral·lelisme entre la Web 1.0 i la Wéb 2.0 amb l’educació. L’educació que coneixem avui en dia dista amb bastanta claredat de l’educació que, sense anar més lluny, van rebre els nostres pares. Hi ha hagut una clara evolució que esperem hagi estat a millor. Ara podem dir que l’educació és molt interactiva. Ja no tot es limita a assistir a una aula, seure al pupitre, prendre apunts, i fer un examen. Avui en dia, ja no cal assistir a una aula per estudiar ja que hi ha la possibilitat d’estudiar des de casa, a distància. Ja no tot es fa passar per un examen. Es dóna sovint més valor a les reflexions que un mateix fa que no a conèixer tots els rius d’un país per exemple. Hi ha més llibertat a l’hora de decidir com es vol estudiar, com es vol fer la feina... Tothom pot dir la seva i es tenen més en compte les opinions dels alumnes. I possiblement, el que considero més important, ja no és només l’alumne el qui aprèn dels professors, sino que ara els professors també aprenen dels seus alumnes.
(Reflexió feta a partir de la conferència oferta per Xavi Giró sobre la Web 2.0)
Els investigadors d’aleshores necessitaven alguna eina per tal de comunicar-se d’una manera còmode i ràpida i és aleshores quan, amb l’aparició d’internet, soreix la Web 1.0 (evidentment no aparegué del no res). La seva funció era la de transmetre algun tipus d’informació. Les pàgines webs eren estàtiques, sense cap tipus de complexitat; per dir-ho d’una manera planera, eren com simples fulls de text que es veien a través d’una patalla.
Posteriorment, sorgeix la Web 2.0 que suposa una veritable revolució. Ja no es tracten de simples pàgines plenes de text per transmetre alguna informació. Tenen un disseny estudiat per fer-ho atractiu. Esdevé un espai interactiu on tothom té la possibilitat de compartir informació perquè la resta ho vegi accedint amb tota comoditat i amb l’avantatge de poder donar la seva opinió, donar d’altres punts de vista... en definitiva es podria dir que la Web 2.0 la fem entre tots; som tots.
Es pot fer un clar paral·lelisme entre la Web 1.0 i la Wéb 2.0 amb l’educació. L’educació que coneixem avui en dia dista amb bastanta claredat de l’educació que, sense anar més lluny, van rebre els nostres pares. Hi ha hagut una clara evolució que esperem hagi estat a millor. Ara podem dir que l’educació és molt interactiva. Ja no tot es limita a assistir a una aula, seure al pupitre, prendre apunts, i fer un examen. Avui en dia, ja no cal assistir a una aula per estudiar ja que hi ha la possibilitat d’estudiar des de casa, a distància. Ja no tot es fa passar per un examen. Es dóna sovint més valor a les reflexions que un mateix fa que no a conèixer tots els rius d’un país per exemple. Hi ha més llibertat a l’hora de decidir com es vol estudiar, com es vol fer la feina... Tothom pot dir la seva i es tenen més en compte les opinions dels alumnes. I possiblement, el que considero més important, ja no és només l’alumne el qui aprèn dels professors, sino que ara els professors també aprenen dels seus alumnes.
(Reflexió feta a partir de la conferència oferta per Xavi Giró sobre la Web 2.0)
No hay comentarios:
Publicar un comentario