Fi de l'assignatura

Tot té un principi i un final, i ara li ha arribat el final a l'assignatura. No fa res que la vàrem començar i ja li estem a punt de dir adéu (si l'aprovem és clar). A priori era una assignatura que em plantejava bastants dubtes perquè el seu nom era tant llarg que no em quedava massa clar de que aniria la història... a part de coses relacionades amb tecnologia. Però gràcies a tot el que he aprés, primer vull destacar que m'he adonat que la tecnologia va molt més enllà del que jo pensava en un primer moment, no es queda en un simple ordinador o un videojoc sinó que va molt més enllà.

Partint de la base que els ordinadors i jo no ens solem portar massa bé, crec que he tret bon profit a l'assignatura, sobretot a l'hora d'aprendre a utilitzar diferents eines a l'hora de treballar en un futur com poden ser una wiki, un programa per a fer videos o aquest mateix blog. És evident que tot i que aquesta matèria ja acabi, tot està tot après, ni molt menys... encara queden infinites coses, i tal i com avancen les coses avui en dia, mai es podrà arribar a conèixer tot, però sempre va bé saber coses, per petites que siguin i que a vegades creiem que no ens serviran per res perquè si ens ho ensenyen és perquè un dia o altre, abans o més tard, pot ser ho necessitem.

Fira de les TIC's

El darrer dia de classe, vàrem tenir l'oportunitat de gaudir de la presentació dels diferents projectes dels companys a través de diferents estants com si d'una fira es tractés. Tots els projectes que tenien com a objectiu el de plantejar alguna acció educativa en diferents casos i situacions exposats a través d'una wiki. Seria impossible poder explicar cadascun dels projectes i per això només voldria comentar que em van semblar molt interessants tots aquells per on vaig passar, i també voldria fer una felicitació a tots els grups ja que, per ser alumnes de primer any i no tenir massa idea de res vam fer, des del meu punt de vista, una bona feina, millorable si, però molt bona. Per tant les meves felicitacions a tots i gràcies per deixar-nos gaudir d'una tarda tant i tant interessant!

Contrapublicitat

Oscar Brahim, de professió contrapublicista

Oscar Brahim és un home d'Argentina, taxista de professió, conegut per la seva oposició més directa al bombardeig constant que patim de publicitat. A través d'un documental que explica a través d'ell tot allò que fa, es pot veure la seva oposició als grans publicistes, i el que fa per expressar tanta disconformitat amb el sistema és una tasca de contrapublicitat. Això vol dir que, agafa qualsevol anunci que es pugui trobar pel carrer i li fa algunes modificacions per tal de canviar el missatge que a priori volia transmetre l'anunciant. Així fa una tasca de reivindicació constant ja que es tracta d'anuncis que tothom veu al carrer i li crida més l'atenció pel fet de que ha estat modificat.

Visita al TEB Raval

Vàrem tenir l'oportunitat de fer una visita al TEB Raval, un casal de joves ubicat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona. És tracta d'un casal que podríem determinar una mica atípic a com a la societat té el concepte d'un casal qualsevol de joves. Allà tot girà entorn a l'ús de les teconologies i de la comunicació ja que ho veuen com una eina imprescindible per a la plena integració dels joves d'un barri marginal com és el Raval. El TEB coordina el projecte d'Òmnia que té com a objteciu apropar la tecnologia als barris més marginals. Des d'allà duen a terme tallers i activitats relacionades directament amb els ordinadors com poden ser per exemple la creació de blogs; però és un casal que va més enllà del simple fet de fer servir l'ordinador i internet. També s'hi duen a terme activitats de cine fòrum, on en els veuen diferents pel·lícules i després xerren al respecte d'aquesta. A més a més tenen també una emisora de radio on ells fan els seus propis programes radiofònics i un munt d'activitats més que podreu descobrir entrant en la seva pàgina web:

http://teb.ravalnet.org/

L'educació per a la comunicació i els paper dels educadors socials

Les TIC's són una eina que en els nostres temps s'han convertit en pràcticament imprescindibles per treballar; i si són imprescindibles és pel simple fet que són a tot arreu on mirem, per tant cal tenir-les sempre present quan volguem abordar qualsevol cas o situació. Per aquest motiu, quan és vol platejar un programa integral d'educació pels mitjans, cal tenir sempre present en primer lloc al subjecte al qual va dirigit el programa, ja sigui un nen, un jove, un adult... i el que és més important també cal tenir en compte quin és el seu entorn més proper i més immediat i aleshores valorar quines són les necessitats que té la persona en qüestió. A partir d'aquí, l'objectiu d'un educador no és el de donar una solució directa per resoldre qualsevol problema, sinó que el que ha de fer és oferir tot un seguit d'eines que puguin ajudar al subjecte a escollir de manera lliure i sense cap tipus de pressió com vol afrontar la seva situació.

En el cas que ens acull, les TIC's, l'educador jugaria el paper de l'educomunicador, tal i com cita Mario Kaplún al seu llibre "Una Pedagogía de la Comuniación". És important que un educador tingui la capacitat, difícil per cert, de saber comunicar, de saber transmetre de la millor manera possible allò que vol dir, i per això s'ha de tenir molt present a qui s'està dirigint, ja que no és el mateix, per exemple, treballar en un CRAE on es treballa amb nens, que en un casal per a gent gran, ja que el llenguatge que s'utilitza és totalment oposat per qüestions d'edat; així com tampoc és el mateix el llenguatge que es pugui utilitzar en un barri de classe alta que un barri pobre.

En conclusió, l'educador ha de saber oferir unes eines als subjectes de l'educació perquè aquests puguin escollir les que més els hi convinguin.

Tecnoautobiografia

Una tecnoautobiografia reflexa la vida d’un mateix relacionada, tal i com el propi nom indica, amb la tecnologia.

A través d’aquest video, pretenc mostrar el que ha suposat la tecnologia al llarg de la meva vida i com s’ha vist influenciada i també beneficiada.
Evidentment no s’hi reflexa absolutament tot, sols he voglut mostrar algunes etapes destacades i que per mi són de les més importants.

Per començar es mostren imatges de fa uns anys quan jugaba a bàsquet amb el meu equip de tota la vida, el Bàsquet Llor, on no sols érem un equip sinó que erem un grup d’amics molt units. Aquesta etapa l’he relacionada amb la tecnologia organitzativa, ja que per jugar bé un partit i guayar, és necessari planificar algun tipus d’estratègia prèvia; també l'he relacionat amb a tecnologia simbòlica ja que a l’hora de jugar amb qualsevol equip cal sentir i defensar uns colors, un escut...

Seguidament apareixen imatges de la feina. Els meus pares són pagesos i jo des de sempre els he ajudat en el que pugués ja que a mi m’agrada i per ells suposa una alegria. Aquesta part l’he relacionada amb la tecnologia artefactual ja que destaco els avenços tecnològics al camp que permeten simplificar i agilitzar la feina i la fa menys dura del que seria sense l’ajuda de les màquines: carretilles, transpalets, màquines per llaurar...

A continuació, es segueix amb més tecnologia artefactual ja que parlo d’internet, eina a la qual li donc les gràcies ja que a través d’ella vaig conèixer a la meva parella; per tant sóc dels que opina que és possible trobar l’amor a través de la xarxa.

Després d’internet torna a aparèixer la tecnologia artefactual, però aquesta vegada convinada amb la simbòlica. Treballo alguns caps de setmana al Circuit de Catalunya quan hi ha competicions ja que m’agrada bastant el tema del motor, sobre tot la Fórmula 1 i les motos. És aquí on apareix la tecnologia artefactual, i es convina amb la simbòlica ja que cadascú és un fidel seguidor d’alguna escuderia o d’algun pilot.

Posteriorment al tema del motor, torna a sortir la tecnolgia artefactual, però en aquest cas referint-se als videojocs, dels quals en sóc un apassionat. Destaco aquí dues coses, la primera i l’última videoconsola que he tingut; la mítica Game Boy (del qual he escollit el clàssic joc del Tetris) i la Wii (de la qual he triat el joc de tenis típic i el Mario Kart, el meu preferit).

Finalment, per acabar amb la tecnoautobiografia, es veuen imatges de la meva família dins de la tecnologia organitzativa.

Tal i com he dit al principi, mostrar-ho tot és bastant complicat, però si hagués tingut oportunitat, també hi hagués afegit imatges relacionades amb la música, el cinema, el teatre, la literatura... i un llarg etcètera.

De la Web 2.0 a l’Educació 2.0

L’anomenada Web 2.0 no va sorgir del no res. Es tracta d’una evolució de la seva predecessora, la Web 1.0 on s’hi troben els origens d’internet. En un principi, la Web 1.0 era una eina que sols utilitzaven els investigadors. En aquell moment no hi havia ordinadors com els concebim avui en dia, ni tampoc estaven tant a l’abast de tothom. Eren uns aparells d’un tamany considerable i que no tenien un ús domèstic com actualment succeeix.
Els investigadors d’aleshores necessitaven alguna eina per tal de comunicar-se d’una manera còmode i ràpida i és aleshores quan, amb l’aparició d’internet, soreix la Web 1.0 (evidentment no aparegué del no res). La seva funció era la de transmetre algun tipus d’informació. Les pàgines webs eren estàtiques, sense cap tipus de complexitat; per dir-ho d’una manera planera, eren com simples fulls de text que es veien a través d’una patalla.

Posteriorment, sorgeix la Web 2.0 que suposa una veritable revolució. Ja no es tracten de simples pàgines plenes de text per transmetre alguna informació. Tenen un disseny estudiat per fer-ho atractiu. Esdevé un espai interactiu on tothom té la possibilitat de compartir informació perquè la resta ho vegi accedint amb tota comoditat i amb l’avantatge de poder donar la seva opinió, donar d’altres punts de vista... en definitiva es podria dir que la Web 2.0 la fem entre tots; som tots.

Es pot fer un clar paral·lelisme entre la Web 1.0 i la Wéb 2.0 amb l’educació. L’educació que coneixem avui en dia dista amb bastanta claredat de l’educació que, sense anar més lluny, van rebre els nostres pares. Hi ha hagut una clara evolució que esperem hagi estat a millor. Ara podem dir que l’educació és molt interactiva. Ja no tot es limita a assistir a una aula, seure al pupitre, prendre apunts, i fer un examen. Avui en dia, ja no cal assistir a una aula per estudiar ja que hi ha la possibilitat d’estudiar des de casa, a distància. Ja no tot es fa passar per un examen. Es dóna sovint més valor a les reflexions que un mateix fa que no a conèixer tots els rius d’un país per exemple. Hi ha més llibertat a l’hora de decidir com es vol estudiar, com es vol fer la feina... Tothom pot dir la seva i es tenen més en compte les opinions dels alumnes. I possiblement, el que considero més important, ja no és només l’alumne el qui aprèn dels professors, sino que ara els professors també aprenen dels seus alumnes.

(Reflexió feta a partir de la conferència oferta per Xavi Giró sobre la Web 2.0)

La tecnologia ens rodeja

Després d'haver arribat a la conclusió que la tecnologia va més enllà dels aparells que tots identifiquem sense cap mena de problema, val la pena saber el tipus de tecnologies que es troben dins d'aquest ventall tant ampli. En total podem distingir un total de 4 tipus diferents:

• Tecnologia artefactual: és la més comuna; la que tots coneixem. Són aquells aparells que ens permeten dur a termes diverses tasques i activitats de la nostra vida quotidiana amb molta més facilitat. Per exemple, els ordinadors, el transport, els electrodomèstics...

• Tecnologia simbòlica: el nom ja ens ho diu; és aquella tecnologia que es fa a través de la reproducció d'una imatge com a representació d'alguna cosa. Per exemple, escuts, símbols matemàtics, pentagrames, mapa, senyal de trànsit, bandera...

• Tecnologia organitzativa: no s'identifica amb cap símbol, i suposa l'organització d'una comunitat amb alguna finalitat. Per exemple, una orquestra, la família, una manifestació, els castellers...

• Biotecnologia: és aquella tecnologia que utilitza aspectes tècnics amb l'objectiu de modificar la vida humana i animal. Per exemple, les vacunes, la fermentació, les dietes, la fecundació in vitro, els medicaments, les drogues...

Un cop vist la gran varietat i tipus de tecnologies que hi ha i que ens envolta... semba bastant complicat poder suposar un món sense tecnolgia. La pregunta ara seria: què no és tecnologia?

Quin model de societat de la informació volem construïr i quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

Que actualment vivim en l'anomenada "societat de la informació" ja és una claríssima evidència que la majoria de la gent, per no dir tothom, sap. Però... aquesta societat és suficientment sòlida? O millor dit, tenim clara la seva funció?

Es pot dir que és una societat amb uns fonaments bastants sòlids i amb una àmlia i quasi infinita gama d'eines, que ens permeten accedir en qualsevol moment, en qualsevol punt del món i quan nosaltres volguem a la informació. Possiblement aquí hi hagi un dels grans problemes d'aquest gran ventall d'informació que tenim al nostre abast. D'informació ni ha massa, en excés, i això fa que acabem saturats.

De fet, que hi hagi tanta informació al nostre abast no és res negatiu, tot al contrari. Això ens permet tenir un cert grau de llibertat per ampliar els nostres coneixaments i opinios. El problema no és la informació en sí, sinó que el que falla és el desordre, és a dir que de tanta que n'hi ha, pot ser difícil la seva assimilació i acceptació.

Dit això, cal tenir present que és positiu l'accés a tot tipus d'informació, però més important és saber organitzar-la i saber diferenciar quina és la que ens convé i ens interessa i quina no. I segurament aquí és on entren les TIC.

El paper que poden jugar les TIC en aquesta societat de la informació, respon al que ja s'ha dit abans... són les encarregades d'establir un ordre coherent a tota la informació que tenim. Pot ser no haruien de permetre que hi hagués tantíssima informació a l'abast de tothom, o almeny haurien de rebutjar aquella informació que podríem etiquetar com "escombraries" i que no fan més que molestar i que en el fons no serveixen per res... bé... si... serveixen només per fer-nos confondre.

En definitiva, les TIC han d'ajudar a aques model de societat de la informació a que mantingui un ordre i una coherència a partir de l'ús de totes les eines que conformen les TIC.

Immigrant o natiu digital? Dependent, gràcies.

Quin confusió tan gran... Al moment de plantejar-me si era un natiu digital o bé un immigrant, vaig trigar menys d'un segon en decantar-me per ser immigrant... però cinc segons més tard vaig reconsiderar la meva decisió i vaig pensar: i si sóc natiu digital?
El dubte va sorgir a l'hora de pensar en la gran quantitat de tecnologia que ens envolta i que més o menys domino amb poques dificultats... i en segons quins casos amb bastant bon domini d'algunes. I al moment de llegir l'article de Francis Pisani (Los "nativos" del mundo digital y el futuro de las TIC) i algunes de les característiques dels natius digitals, he de reconèixer que m'he sentit bastant identificat en aspectes com per exemple la manera d'escriure els sms, la manera d'utilitzar els programes de missatgeria instantània o també la manera de jugar als videojocs online.
Tot i així... després de donar-li voltes, voltes i més voltes, i tot i ser plènament conscient que he nascut a l'era de la tecnologia... no sabria cap a quin costat de la balança decantar-me... Immigrant? Natiu? La veritat que en el fons no en tinc ni idea... en tot cas s'hauria de batejar un grup per aquells que estem entre mig dels dos.

De conclusió no n'he tret cap... segueixo igual d'embolicat... no em podria definir ni com a immigrant digital ni com a natiu digital, però el que si que podria dir i afirmar, és que sóc "Dependent digital". No m'imagino a aquestes alçades de la vida poder viure sense cap eina tecnològica de les que tenim tots ara i que tant ens faciliten la vida.

Per tant... a la pregunta... Et consideres immigrant o natiu digital? La meva resposta és: dependent digital, gràcies.