L'educació per a la comunicació i els paper dels educadors socials

Les TIC's són una eina que en els nostres temps s'han convertit en pràcticament imprescindibles per treballar; i si són imprescindibles és pel simple fet que són a tot arreu on mirem, per tant cal tenir-les sempre present quan volguem abordar qualsevol cas o situació. Per aquest motiu, quan és vol platejar un programa integral d'educació pels mitjans, cal tenir sempre present en primer lloc al subjecte al qual va dirigit el programa, ja sigui un nen, un jove, un adult... i el que és més important també cal tenir en compte quin és el seu entorn més proper i més immediat i aleshores valorar quines són les necessitats que té la persona en qüestió. A partir d'aquí, l'objectiu d'un educador no és el de donar una solució directa per resoldre qualsevol problema, sinó que el que ha de fer és oferir tot un seguit d'eines que puguin ajudar al subjecte a escollir de manera lliure i sense cap tipus de pressió com vol afrontar la seva situació.

En el cas que ens acull, les TIC's, l'educador jugaria el paper de l'educomunicador, tal i com cita Mario Kaplún al seu llibre "Una Pedagogía de la Comuniación". És important que un educador tingui la capacitat, difícil per cert, de saber comunicar, de saber transmetre de la millor manera possible allò que vol dir, i per això s'ha de tenir molt present a qui s'està dirigint, ja que no és el mateix, per exemple, treballar en un CRAE on es treballa amb nens, que en un casal per a gent gran, ja que el llenguatge que s'utilitza és totalment oposat per qüestions d'edat; així com tampoc és el mateix el llenguatge que es pugui utilitzar en un barri de classe alta que un barri pobre.

En conclusió, l'educador ha de saber oferir unes eines als subjectes de l'educació perquè aquests puguin escollir les que més els hi convinguin.